Saturday, September 20, 2008

Propuesta Administracion Central

Apreciada Ministra Cristina Garmendia,


Desde la Asociacion LiveScripts, estamos haciendo esta sugerencia
al Departament d'Educacio de Catalunya que podria ser de vuestro interes.

cordialmente,
---------- Forwarded message ----------
From: Domenec Mendez <domenec.mendeth@gmail.com>
Date: Tue, Sep 2, 2008 at 7:28 PM
Subject: Fwd: ABSTRACT ON LIVESCRIPTS, A MAGAZINE ON MOVIE TRANSCRIPTS
To: conseller.educacio@gencat.cat, secretariageneral.educacio@gencat.cat, consellescolarcat.educacio@gencat.cat, PAP@xtec.cat


Direccio General d'Ensenyaments Professionals, Artistics i Especialitzats,
Sr. Josep Franci i Carrete,

Apreciado Sr. Josep Franci i Carrete,

Estoy asignado a la EOI de Terrassa y a cursos de formacion de profesorado, a la vez
que presido la Asociacion sin afan de lucro LiveScripts-Guiones de Peliculas

- Num. de inscripcio 37244 de la Direccio General de Dret i d'Entitats Juridiques.
Querria compartir algunos recursos pedagogicos que introducire en mis clases

para conocer la postura del Departament d'Educacio -sobretodo por lo que
respecta a la normativa legal y las posibilidades de colaboracion.

El metodo Multifuncional de aprendizaje de lenguas extranjeras se ha hecho servir
en escuelas de nuestro pais desde hace unos 20 años y no parece que los resultados

se correspondan con lo que seria de esperar despues de años de estudio.
Esporadicamente he introducido metodos mas estructurales de auto-aprendizaje

en alumnos con perfiles determinados -absentistas, de erasmus, o jubilados-
con buenos resultados. En base a esta experiencia, me propongo recomendar

a mis alumnos (de 1, 2 o 3) la compra de este metodo como soporte al libro de clase.
Los resultdots podrian servir como modelo para ser aplicado a a enseñanza obligatoria

Creo modestamente que la adopcion de una metodologia mas estructural en clase:

- mejora hablar y escuchar, lo cual, arrastra la mejora del resto de habilidades
en mucho menos tiempo que el sistema actual dando una verdadera posibilidad a la enseñanza de una segunda lengua extranjera.
- permite una gran flexibilidad y mayor atecion a la diversidad sin incrementar el trabajo
de educadores,
- convierte al profesor en coordinador de un esfuerzo que recae por supuesto en el alumno.
- esta metodologia no entra en conflicto con la politica actual de lennguas del
Dept. d'Educacio, sino que al contrario, la refuerza y garantiza su exito real.

Es evidente que la repeticion oral de estructuras pueda resultar monotona y tratare de
motivar a mis alumnos con la lectura de guiones de documentales y peliculas que

despues veremos en clase y evaluaremos con pruebas adecuadas. Nuestros estatutos nos
permiten editar estos guiones, venderlos en todo el estado y remunerar colaboradores

por su trabajo. Mis preguntas especificas son estas:

1. Remunerar alumnos y profesores entra en conflicto con alguna normativa?
2. Desea el Departament d'Educacio participar de esta experiencia?
3. Pueden facilitarnos subvenciones o decirnos como solicitar estos fondos?

Atentamente,
Domenec Mendez
EOI Terrassa,
President LiveScripts,
LiveScripts non profit organization,
Calle Jacint Badiella, 4. E-08225 Terrassa - Spain
tel. 34 93 734 97 42 - 609 37 12 31
tax id number (NIF): G 64799828
bank account number: 2074 0156 20 32215 51648

livescripts.blogspot.com
para ver los estatutos completos
www.galeon.com/mendeth

Proposta Departament d'Ensenyament

Direccio General d'Ensenyaments Professionals, Artistics i Especialitzats,
Sr. Josep Franci i Carrete,

Benvolgut Sr. Josep Franci i Carrete,

Estic assignat a l'EOI de Terrassa i a cursos de formacio de professorat, alhora
presideixo l'Associacio sense afany de lucre LiveScripts-Guions de Pel.licules

amb Num. d'Inscripcio 37244 de la Direccio General Dret i d'Entitats Juridiques.
Voldria compartir alguns recursos pedagogics que introduire a les meves classes

per tal de coneixer la postura del Departament d'Educacio -sobretot pel que
respecta a la normativa legal i les possibilitats de col.laboracio.

El metode Multifuncional d'aprenentatge de llengues extrangeres s'ha fet servir
a les escoles del nostre pais des de fa uns 20 anys i no sembla que els resultats

es corresponguin amb el que caldria esperar despres d'anys d'estudi.
Esporadicament he introduit metodes mes estructurals d'auto-aprenentatge

en alumnes amb perfils determinats -absentistes, d'erasmus, o gent gran-
amb bons resultats. En base a aquesta experiencia, em proposo recomanar

als meus alumnes (de 1, 2 o 3) la compra d'aquest metode com a suport al llibre de classe.
Els resultats podrien servir com a model per ser aplicat a l'ensenyament obligatori.

Crec modestament que l'adopcio d'una metodologia mes estructural a classe:

- millora la parla i l'escoltar, la qual cosa, arrossega la millora de la resta d'abilitats
en molt menys temps que el sistema actual donant una veritable possibilitat a
l'ensenyament d'una segona llengua extrangera,
- permet una gran flexibilitat i atencio a la diversitat,
- converteix el professor en coordinador d'un esforç que recau per suposat en l'alumne,
- aquesta metodologia no entra en conflicte amb la politica actual de llengues del
Dept. d'Educacio, sino que al contrari, la reforça i garantitza el seu exit real.

Sembla evident que la repeticio oral d'estructures pugui resultar monotona i tractare de
motivar als meus alumnes amb la lectura de guions de documentals i pel.licules que

despres veurem a classe i avaluarem amb proves addients. Els nostres estatuts ens
permeten editar aquests guions, vendre'ls a tot l'estat i remunerar als meus col.laboradors

pel seu treball. Tot plegat, les meves preguntes especifiques son aquestes:

1. Remunerar alumnes i professors entra en conflicte amb alguna normativa?
2. Vol el Departament d'Educacio participar d'aquesta experiencia?
3. Em podeu facilitar subvencions o dir-me com sol.licitar aquests fons?

Atentament,
Domenec Mendez
EOI Terrassa,
President LiveScripts,
LiveScripts non profit organization,
Calle Jacint Badiella, 4. E-08225 Terrassa - Spain
tel. 34 93 734 97 42 - 609 37 12 31
tax id number (NIF): G 64799828
bank account number: 2074 0156 20 32215 51648

livescripts.blogspot.com
per veure els estatuts complerts
www.galeon.com/mendeth

LiveScripts - Cognate Bilingual Dictionaries



LANGUAGE AND IDENTITY -
COGNATE BILINGUAL DICTIONARIES
Domenec Mendez
Foreign Language Teacher. EOI Terrassa College. Spain.
President. LiveScripts non-profit association
Abstract. This research in modern bilingual lexicography compares the 6000 most common English and Spanish words according to the degree of morpho-semantic similarity between one term in L1 and its most common translation in L2, and classifies this corpus into five groups: First group of True Cognates show obvious morphological and semantic similarity between both terms compared, like loaned words, scientific or technical inventions, etc... including Indo-European cognates; in second group of Partial Cognates, one term and its translation can have or not a similar morphology but they do not share their main moneme; third group is made of False Friends; fourth group consists of non-cognate close set members because of their high frequency of use; and finally, fifth group comprises all Dissimilar Pairs of terms in L1 and translations in L2.
The resulting statistics (which should be very similar to those of comparing English with French, Portuguese, Romanian, etc...) confirm the viability of a Cognate Bilingual Dictionary series among all Western languages, that is, about twenty volumes half way between a reference and an activity book which remark true and partial cognates as well as false friends but also cognate syntactic structures. This new tool in applied linguistics blends cultural differences and fosters multilingual skills. It abides by the most important principles of the Common European Framework of Reference for Language Learning and it should have a tremendous marketing potential if properly tackled.

This is a typological research on semantics which occasionally relies on the comparative method to classify some dubious morphemes as cognates. Or, in other words, a synchronic approach to moderns semantics with an implied diachronic perspective and with the strictest objective of being implemented in applied linguistics and bilingual lexicography.
Key words: Cognate Bilingual Dictionaries Grammar Activities
Preliminaries
Sir William Jones' fascinating findings in the XVIII century, although widely accepted, have been scarcely implemented in applied linguistics. However, first, “There is little question that lexical similarities in two languages can greatly influence comprehension and production in a second language. Cognates can provide not only semantic but also morphological and syntactic information, and while some of the information can be misleading, some can facilitate acquisition.” (Terenci Odlin 1989: 83) And second, the etymological background behind these lexical similarities could significantly blur cultural differences, unblock psycholinguistics processes associated with the acquisition of a new code and really contribute to a unified European -and global- identity.
Moreover, after quite a few years of teaching modern languages, it is obvious that even good students are, on one hand, unable to use basic cognate vocabulary and, on the other hand, they make mistakes of false friends and partial cognates which do not fit in with the several years of studying and being exposed to the foreign language. For sure, we teachers have prevented them, remarking similarities and differences of meaning and collocation, but this task should be reinforced by a reference book.
Now, if this British officer was able to relate the Sanskrit in India, with Latin and Greek in Europe, that is, 5000 years and miles apart one from the others, what is left of that primitive Indo-European common source in our daily speech? Besides, considering the frequent loan of expressions among cultures throughout history, considering the sharing of scientific information and the spread of technical advances, considering the proximity of communities of speakers of different languages, the improvements and increase of communications, international trade and tourism, what would be the result of comparing the most common 6000 words of English with their corresponding translation, in Spanish for instance, although both languages belong to different linguistic branches? Which criteria would be adequate to establish such comparison between both lexis in an objective way to compare other pairs of languages?

Objectives
On these regards, language and Identity attempts to:
1. Setting up a criteria to compare the lexicon of two languages based on the morphological and semantic similarity between one term from one language and the most common translation/s for that term in another language but considering use-frequency rates as well;
2. Applying such criteria to compare the vocabulary of two languages (the 6000 most common word or entries) in order to quantify the results.
3. Identifying and quantifying the amount of true and partial cognates between both languages (columns named Group 1 and Group 2 on the following charts), so that they can be furthermore classified into semantic fields for a more appropriate use in FLT.
This research could also be used as the basis for other investigations searching for cognate Noun Phrases, and Verb patterns or structures with a similar word collocation;

4. Quantifying the amount of false friends (column named Group 3 on the following charts) not to prevent students against their wrong use, because there are already specialized wordbooks of this kind, but in order to make a call to the common sense of publishers as to integrate this list of false cognates with another much more numerous list of true and partial cognates;

5. Quantifying especially those completely dissimilar pairs of terms between L1 and L2 (column named Group 5 on the following charts) because it was precisely this percentage (indicated on the next column) the one needed to determine the viability of a new tool in Applied Linguistics which I started to conceive, a series of Cognate Bilingual Dictionaries among main Western languages whose main features and contents will be explained later;

6. And finally, commenting on the expectations and consequences that these new resources in foreign language teaching could have in students as well as the marketing impact of this implementation.



Criteria of Classification
1. True Cognates show obvious morphological and semantic similarity between both terms in L1 and L2, like loaned words, scientific or technical inventions, etc... including Indo-European cognates,
ie. corral, patio, telephone, window, hill, horse, house, etc...
2. Partial Cogates. Both terms in L1 and L2 can have or not a similar morphology but do not share their main moneme. ie. Crystal, embarrased, professor, college, etc...
3. False Friends, ie, actual, assist, attend, etc...
4. Non-Cognate Close Set Members, ie. The, as, while, etc...
5. Dissimilar Pairs of terms in L1 and translations in L2.



Results of English-Spanish Morpho-Semantic comparison:
GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 GROUP 5 ENTRIES COMPARED
2830 610 515 153 1772 5880
(see chart 1 for complete recounts per initial)
Results of Spanish-English Morpho-Semantic comparison:

GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 GROUP 5 ENTRIES COMPARED
3045 589 604 92 1685 6015
(see chart 2 for complete recounts per initial)


Conclusions

First of all, we should indicate that in spite of the corpus’ oral language preference, the sample can not compensate for the fact that real communication, whether written or spoken, follows other patterns of production and word selection, which are totally unrelated to the trends of semantic similarity described on these charts. Furthermore, if rigorous criteria of spoken intelligibility or phonetics had been considered, dissimilarities would have increased dramatically, even in the first category of identically spelled bound morphemes. For instance, the pronunciation of literature and comfortable have almost nothing in common with the pronunciation of those terms in another language, although their spelling hardly changes.

Therefore, it is extremely important to point out that the value of these reckonings are entirely restricted to the confirmation of our premises and objectives regarding their use in applied linguistics, particularly bilingual lexicography, which mainly uses written resources to classify and display their findings, and on this account, the sample should be perfectly representative of other dictionaries with an equal coverage as well as the vocabularies of some other languages. For example, it seems obvious that still higher rates of cognate terms will be found if, unlike this study, the languages compared belong to the same Indo-European branch like Spanish/French, English/Dutch or English/German. (Ethnologue 1988: 343; Hood R. 1965: 37; The Cambridge Encyclopedia of Language 1980: 447)

Structural Methodology and LiveScripts versus a Multifunctional Approach

STRUCTURAL METHODOLOGY OF FOREIGN LANGUAGE TEACHING AND LIVESCRIPTS

VERSUS A

MULTIFUNCTIONAL APPROACH

Domenec Mendez

Foreign Language Teacher

Eoi Terrassa College. Spain.

President. LiveScripts Non-Profit Association

Abstract: After 20 years of a multifunctional approach to FLT, which supposedly pays equal attention to all four skills, most of my colleagues in our country will agree that the state system of foreign language education is not giving the results expected from six years of obligatory schooling; and the very existence of an army of private language schools proves it.


On these regards, and from our Non-profit Association, Livescripts, we are suggesting the State Department of Education, schools and teachers to adopt a more traditional, systematic and structural methodology like that of intensive media courses, Assimil books and language laboratories of universities worldwide, but equally based on the direct method of Berlitz Language School, or private classes from the NorthAmerican Institute and the British Institute.


Totally aware that repeating verb tenses can be monotonous, we are suggesting schools to convine this structural approach with a more modern audiovisual methodology of reading scripts -from TV epysodes, complete feature movies and documentaries- before watching them on the screen. While textbooks must show a finely-tuned input to encourage language learning, reading scripts in tandem with their projections display a more roughly-tuned input which fosters language acquisition.


Very often, countries which do not dub foreign language movies do have a higher level of foreign language command than other countries who translates them. Of course, there should be other reasons for that circumstance but we will all agree that having Brad Pitt or Angelina Jolie as speech models could be a tough foreign language resource to beat up.


Recently created LiveScripts can legally edit a paper magazine with the movie script from the next DVD or TV premier, or even bring out a pack of magazine and DVD of those movies which now belong to public domain; and we are now trying to reach formal agreements with the Writers Guild of America and other unions for an International LiveScripts Association.



As a Spanish teacher for Berlitz Language School in Torrance, California, we usually had one or, at most, two students in the classroom and we followed the "direct method" which was based upon the "Natural Method". The main principle behind these methods is that all instruction is given in the target language as opposed to more traditional grammar methodologies coming from teaching classical languages. In our training sessions for this position, instructors used to emphasize three points that we should always bear in mind: First, the already mentioned rule of avoiding using the student's native language; second, making sure students's answers are longer than teachers's questions, that is, students should actively speak for more than half of the class session; and third one, asking student to repeat new vocabulary at least three times for the new word or exppression to sink in.


Our class involved repetitive spoken drills in the very beginning of the course, turning into real dialogues -or so we tried- as contextualized, communicative and natural as possible without any reading nor writing at all which were left for homework. We teachers rotated in front of our customers who typically included company personnel in managing positions to be transfered to Spanish speaking countries in a short period of time. A basic course would consist of four one-hour sessions per week during three or four months. After that period of time, the student was likely sent abroad where he was expected to complete the skills needed for a successful foreign language learning process.


What could be the level of these students after a 60 hour course of private classes? Not an easy question to answer -which means it could be a good researching area- but likely they would reach an intermediate level in listening and speaking skills and a beginning level of reading and writing. However, customer satisfaction in Berlitz Language Schools must be high judging for their whole century of existence and expansion around the world, which proves that students do have the linguistic resources to adapt to the new environment and for sure, a language class should be mostly speaking practice so, perhaps, writing is not as necessary in lower levels as we think it is.


I left this position in Los Angeles after one year but Berlitz' teaching experience has always been useful to assess the particular needs of my students in other environments and methodologies. Senior citizens, for example, often get lost with modern textbooks because they can not understand what to study or they just want to concentrate on speaking skills for their travelling communicative skills. Technical students like electricians, car mechanics, even nurses and erasmus students also have listening and speaking priorities to be acquired in a short period of time, four or five months. Forced absentees assigned to foreign countries for most of the course also come to us for advice. As their teacher, I have the responsability to give them options other than shrugging it aside. I often suggest them to follow an intensive self-learning and structural method like Assimil books -:75 years of publishig business teaching 35 languages should be a guarantee. Their reaction is often the same: Why haven't teachers told us about it before? Had I known this before, I would doubtlessly have a better understanding and speech command. It's so easy! These students are not the only ones, while most widely used languages like English, Spanish, French, German, etc... have many published materials, other languages like chinese, arab, catalan, euskera, etc... hardly have any didactic resources, and Assimil books constitute almost the only method to rely on for students and teachers. It has been on the grounds of this positive feedback that dweling on it, I came to the conclusion that the method could motivate students so much because it was short and sweet.


My next job was at the New School for Social Research, a faculty of New York University in the East Coast, where I taught intermediate courses to credit and non-credit adult students following a modern multifunctional approach to FLT, which supposedly pays equal attention to all four skills. A methodology that it is still in use for English teaching in secondary education, eoi colleges, private language schools and universities worldwide, often backed up by audiovisual and on-line support.


However, after 20 years of a multifunctional approach in our country, most of my colleagues, government representatives, students and parents will agree that the state system of foreign language education is not giving the results expected from three hours per week, nine months per year, and four to six years of obligatory schooling -and the very existence of an army of private language schools proves it. In other words, after 500 or 600 hours of study, most of our students are unable to perform well in basic skills.


Of course, the point here is 'interest', a motivated student will overcome any obstacle towards his/her objective whatever it is, and will accomplish it. I have seen A students in high school classes with excellent foreign language skills who have never attended private language schools. So, while the multifunctional approach can work in an ideal situation of continued motivation for five whole years of study, in the real world and basic levels, it is not enough -I did not say it fails. It only needs a backbone of good systematic structural work for these reasons:


  • it discourages oral drills of verb tenses and structures particularly during the first stages of language learning when little communicative work can be achieved.

  • there is too much grammar contents which not even native speakers know about,

  • textbooks do not include an immediate phonetic transcriptions or translation, only sometimes in the back of the book.

  • general students, not only senior citizens but also young students often get lost in fancy designs which do not clearly specify what to study -of course, everything has to be studied but, how can you say that to someone who just wants to speak for travelling or work?

  • All in all, two or three years seem to be a long period of time for students to keep up their interest. Besides, contents are very repetitive from one year to the other, and students often forget during summer vacation,


Considering that, our overall suggestion is to focus on listening and oral skills during a school year to produce the grammar contents of the three first courses, beginner through intermediate, at the same time that students follow their regular textbooks.


Obviously, we are aware that we can not assign a private teacher for each and every student. However, Assimil books, for instance, are divided into a hundred lessons, every one has only several sentences to read out and memorize and it takes about ten to fifteen minutes to go through them. Teachers could devote fifteen minutes of their classes to do a follow-up of voluntary students who compromise for that kind of effort -and research- with the promise that they will improve their English language commad beyond their imagination in just six to seven months. Those students should prepare the lesson the day before, listening to the audio recording and reading out those few sentences, first, from the book, then, speaking them up without reading. Next day, their teacher will pair up students who will repeat the drill taking turns. It might be very repetitive and monotonous during the first month but dialogues should become more alive and varied afterwards. Then, the teacher would go on with the regular textbook and class materials.


If students stick to their compromise of reading around five Assimil units per week, by the end of one single schoolyear, they should meet that goal beyond their widest dreams of using another language to communicate effectively. Good listening and speaking habits should stir up their curiosity for other language activities whether on-line chats, games, watching films... and trigger off the improvement of the rest of skills.


An overall consensus on spoken drills of structures and vocabulary with a listening support -that keeps grammar explanations to a minimum- should yield effective group and pair-work speaking activites as well as self-learning abilities to improve all skills and turn teachers into simple coordinators of a linguistic effort which behooves students of course.


This way, instead of teaching English, we are teaching to learn English -and any other language. So we foster self-learning and multilingual skills leaving room for even another language to be studied in obligatory education. We simply can not think a better and more systematic way to research and likely implement the European Common Framework of Reference for Laguage Learning.


Totally aware that repeating verb tenses can be monotonous, we are suggesting schools to convine this structural approach with a more modern on-linn technology and audiovisual methodology, like reading scripts for instance -from TV epysodes, complete feature movies and documentaries- before watching them on the screen.


While textbooks must show a finely-tuned input to encourage language learning, reading scripts in tandem with their projections display a more roughly-tuned input which fosters language acquisition.


Very often, countries which do not dub foreign language movies like Holand, Denmark or Greece do have a higher level of foreign language command than other countries like Italy, France, Spain, etc... dubbing those same movies. Of course, there should be other reasons for that circumstance but we will all agree that having Brad Pitt or Angelina Jolie as speech models could be a tough foreign language resource to beat up.


Considering that, we have created LiveScripts, a non-profit organization whose main objective is to provide students with movie transcripts in a paper magazine as a reading guide and foreign-language teaching or self-learning resource previous to watching the film in original version and without distracting subtitles. We rely on the only exceptions to the exclusivity of copyrights ownership, that is, research and education.


On these regards, as of March 26, 2008, the Department of Justice of Generalitat de Catalunya sent us a certified assessmet on our mission statement and just pointed out minor details to correct; then, as of last August, 25 our Association was officially registered in that Department. In other words, we can legally edit a paper magazine with the movie script from the next premiers on DVD, or broadcasted on TV, or even edit a pack of magazine and DVD of those movies which now belong to public domain.


Although we are not obliged to, it is our firm commitment to collect an agreed percentage of the sales generated by the publication and offer that amount to the legal screen writer who authored the published transcripts. By proceeding this way, and far from causing any damage to the movie industry, we benefit all parties involved, students of primary and secondary schools, language schools and colleges, movie distributors, studios, authors and the general audience.


We do believe that exceptions to the exclusivity of copyrights must exist in the legislation of all countries and therefore we are trying to reach formal agreements with the Writers Guild of America and other unions for an International LiveScripts Association, each country having some degree of autonomy but at the same time with global compromises to increase our decision power before third parties.



Estatuts LiveScripts-Guions de Pel.lícules

Associació LiveScripts -
Guions de Pel·lícules

ESTATUTS

Capítol I. La denominació, els fins i el domicili

Article 1
Amb la denominació: LiveScripts – Guions de Pel·lícules
(pronunciat /láivskripts/ i que es podria traduir com a 'Guions amb vida o vitals') es constitueix l’associació, que regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions (DOGC 2423, d'1 de juliol), la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació (BOE núm. 73, de 26 de març), i els seus estatuts.

Article 2

Els fins generals de l’associació són:

  1. Reunir a tots els homes i dones de totes les creences, races i condicions socials al voltant d'una idea de fraternitat universal.
  2. Despertar una visió global mitjançant l'estudi comparatiu de les filosofies, les ciències, les religions, les llengües i les arts.
  3. Divulgar el Caràcter Sagrat de la Terra -no tan sols de la terra productiva sinó de tota la Natura- i la seva vinculació a les tradicions culturals i religioses de tots els països del mon.
  4. Recolzar les manifestacions artístiques inter-culturals i inter-religioses així com el seu estudi comparatiu des de les primeres creences sobrenaturals del Paleolític fins ara incloent-hi els Wiccan, i les creences tribals i Shamàniques actuals.
  5. Estimular la pràctica del dejú com a element comú a totes aquestes creences religioses, i com a sistema laic de neteja corporal i benestar.
  6. Estimular la pràctica de l'oració com a element comú a totes aquestes creences religioses, i com a element laic d'auto – suggestió psicològica.
  7. Aconsellar l'adopció de la Mare com a substitut de Deu, Senyor or Pare en aquestes oracions com a realitat mes propera al concepte de Creador.
  8. Despertar una visió global del mon agrari internacional mitjançant l'estudi comparatiu de les Tècniques Agrícoles tradicionals i modernes així com de les ideologies, les ciències, les tradicions paganes i religioses i les manifestacions artístiques vinculades a la producció agrícola des del Neolític fins ara, incloent-hi els recursos energètics i les energies renovables.
  9. Desenvolupar les capacitats de l'individu per a que pugui integrar-se a la Naturalesa i viure en pau segons les característiques de la seva pròpia personalitat.
Els fins particulars de l'associació són:

  1. Estimular el coneixement d'altres llengües i cultures.
  2. Afavorir la recerca de lingüística comparada, particularment de termes -i estructures sintàctiques- que siguin cognats fiables, cognats parcials i falsos amics existents entre les llengües Indo-Europees i la resta de llengües del món per la seva aplicació dins de la Lingüística Aplicada i la Lexicografia Bilingüe.
  3. Afavorir la recerca comparada de metodologies d'aprenentatge de llengües presencials i no presencials com ara les telemàtiques i d'auto-aprenentatge que es puguin aplicar al mètode multi-funcional de la majoria de les metodologies i llibres de text que es fan servir a escoles públiques i privades de tots els nivells.
  4. Facilitar l'ús del cine, amb tot el seu potencial lúdic i d'entreteniment, com a eina d'aprenentatge presencial o d'auto-aprenentatge d'una segona llengua, així com de valors i actituds -:continguts transversals.
  5. Proveir als docents -i estudiants- d'activitats relacionades amb el cine -que tots en fan quan bonament poden- de manera que, centralitzant aquestes necessitats i demanda, es pugui reduir el temps de preparació de l'activitat, abaratir costos, compartir aquestes activitats i experiències i ser remunerat per elles, així com establir objectius comuns i sistemes d'avaluació.
  6. L'obtenció dels diàlegs de sèries de televisió i telefilms ja existents en el mercat o que seran emesos per canals públics o privats, així com de les transcripcions de telenotícies, documentals i d'altres fonts audiovisuals en versió original per ser gravats en suport digital i paper.
  7. La traducció d'aquest material.
  8. L'estudi del seu contingut lingüístic per ser aplicat a l'ensenyament de llengües mitjançant jocs, activitats, exercicis, exàmens, passatemps -com ara mots encreuats, sopa de lletres, etc...
  9. La classificació d'aquests documents segons criteris didàctics i la seva custòdia.
  10. L'edició i venda d'una revista d'àmbit nacional i internacional amb una periodicitat determinada per la demanda que reculli aquests diàlegs i transcripcions amb la seva traducció i activitats corresponents dirigida principalment als estudiants de centres escolars i d'ensenyament de llengües però també a centres cívics, i d'altres col.lectius.
  11. Definir una sèrie d'estratègies metodològiques que permetin a professors i usuaris treure el màxim profit de la lectura de guions -la realització d'activitats opcionals- i la projecció posterior del film.
  12. Establir algun tipus d'avaluació que ens permeti mesurar objectivament tant la simple satisfacció lúdica de l'activitat com l'assimilació del nou codi durant una única projecció o al llarg de cinc anys de seguiment periòdic d'aquest tipus de pràctica; i que en definitiva, ens indiqui l'efectivitat d'aquest mètode a l'aula i com a sistema d'auto-aprenentatge.
  13. L'adquisició i custòdia dels enregistraments audiovisuals corresponents a aquests diàlegs i transcripcions ja sigui en suport de DVD, CD, vídeo o d'altres.
  14. Només en el cas de que aquests enregistraments audiovisuals hagin passat a domini públic, o s'arribi a un acord amb els propietaris d'aquest material, la nostra associació els posara a la venda juntament amb la revista de l'associació.
  15. L'adquisició i custòdia de guions cinematogràfics així com llibres i documents relacionats.
  16. La col.laboració amb filmoteques i festivals de cine, que sovint projecten pel.lícules en versió original, per proveir-los de material gràfic i escrit amb els diàlegs de les pel.lícules exhibides com a guia de lectura pels seus espectadors que faciliti el seguiment de l'argument i millori l'apreciació d'elements veritablement cinematogràfics -com ara la fotografia o la interpretació- en comptes d'estar pendent dels subtítols.
  17. Malgrat constituir-nos jurídicament com a associació sense ànim de lucre i escudar-nos a l'article 37 de la Llei de la Propietat Intel.lectual tal com s'explica a continuació, malgrat el nostre compromís de màxima reducció de costos tot i remunerar qualsevol col.laboració significativa, aquesta associació recaptarà
    10 cèntims per cada revista distribuïda o venuda i l'oferirà al guionista original o qui ostenti legítimament els seus drets en reconeixement a la seva tasca creadora i sempre que accepti ser membre temporal de la nostra associació.
  18. Estimular el consum legal de DVDs, CDs, i productes relacionats així com un ús racional dels mitjans de comunicació.
  19. Aconsellar als centres educatius que el pagament de les taxes corresponents per exhibició de material audiovisual a les entitats competents redundarà en benefici de tothom.
    20. Proposar les dues recerques següents als centres educatius:

20.1 Primera Proposta de Recerca.

Sovint la població d'aquells països europeus que no doblen les pel.lícules americanes com ara Holanda, Dinamarca, Suècia, etc... tenen un nivell de domini de la llengua anglesa considerablement mes alt que la resta de països que si les doblem com França, Itàlia, el nostre.

Doncs be, a tots els cursos d'idiomes se'n fan lectures obligatòries o readers, dos o tres lectures per any escolar. La proposta de LiveScripts - Guions de películ.les seria suprimir aquests readers d'aquelles classes de secundària o d'altres nivells que vulguin participar a la investigació, i proporcionar als estudiants els diàlegs escrits -o transcripts- d'una pel.lícula per setmana en versió original i totalment traduïts.

Un guió convencional d'un llargmetratge te unes 105 pàgines, però els diàlegs només tenen de 20 a 25 pàgines de mitges línies, creiem que es un esforç possible de demanar a un estudiant, que si el te traduït al costat el podrà llegir en un parell d'hores com a molt, sobretot si després hi ha la recompensa de veure aquesta pel.lícula també en versió original, sense subtítols, a casa seva o dins de l'aula.

Pot haver avaluacions cada quatre setmanes per constatar els progressos lingüístics d'aquests estudiants. Crec que a la fi de les 35 o 40 setmanes aproximadament d'un curs escolars, els estudiants haurien d'haver avançat força en listening skills principalment.

A tots els alumnes d'idiomes els costa fer deures, però aquesta activitat deuria ser tan lúdica com efectiva, per això creiem en el seu èxit.

    20.2 Segona Proposta de Rercerca.

La gran majoria de centres escolars públics i privats del país, inclosos els centres especialitzats universitaris fan servir el mètode multi-funcional a les seves aules que teòricament deu posar igual èmfasi a totes quatre habilitats -llegir, escoltar, parlar i escriure.
A la pràctica però, una gran majoria d'estudiants surten d'aquests centres amb una habilitat de parla bastant inferior al què podríem esperar pel nombre d'hores de classes presencials.
A la pràctica, també, el mètode multi-funcional confon a un sector important d'estudiants -degut a classes nombroses, o adults amb pocs hàbits d'estudi i poc temps per dedicar-s'hi. I els confon perquè amb tants de dibuixos, fotografies, vocabulari gramatical inadequat, activitats, etc... no remarca clarament aquells elements estructurals i de comunicació oral amb unes quantes frases d'exemple, de manera que aquesta pràctica verbal repetitiva pugui arrossegar la resta d'habilitats.

La nostra proposta consisteix en prendre exemple del sistema d'auto-aprenentatge d'institucions educatives públiques i privades, del mètode directe emprat a classes mes individualitzades d'escoles internacionals d'Idiomes -on no ensenyen gens de gramàtica-als mòduls d'idiomes impartits als laboratoris de llengües de moltes universitats del món i d'altres mètodes estructurals d'auto-aprenentatge. Llavors suggeriríem:

  • prioritzar l'aspecte oral de la llengua de manera que la seva millora arrossegui la resta d'habilitats,
  • Unificar criteris per determinar lliçons curtes de 7 o 8 frases, que exemplifiquin estructures i temps verbals, i mostrin igualment la traducció i la pronunciació. Així, aquests exemples es podran estudiar i repetir de forma presencial, en parelles, o grups, i de forma no presencial. Hauria d'haver poques activitats escrites addicionals
  • Definir un total de 100 lliçons per un curs bàsic, establint clarament períodes d'aprenentatge passiu i actiu de la llengua.
  • Recomanar l'ús de mètodes d'idiomes d'auto-aprenentatge per a adults ja existents al mercat mentre no es faci un estudi més adequat que fusioni el mètodes multi-funcional amb l'Estructural i Audiovisual exclusiu per nens i joves.


    21. Actualment, s'estan capacitant professorat de secundària per usar l'anglès com a llengua vehicular de la seva pròpia assignatura. La proposta de LiveScripts – Guions de pel.lícules es reforçar aquesta mesura amb la metodologia senzilla que hem suggerit a les línies de sobra per tal d'assegurar l'èxit de la política d'ensenyament de llengües extrangeres de l'estat.


    Procedint així:

  • El professor d'idiomes es converteix en veritable Coordinador d'un esforç verbal i memorístic que recau lògicament en qui ha d'aprendre el nou codi, l'estudiant.
  • La fusió del mètode Multi-funcional amb l'Estructural permet una individualització extraordinària dels continguts lingüístics, permet igualment una gran adaptabilitat d'aquests continguts a les necessitats dels estudiants i facilita l'aprenentatge de moltes llengües dins de l'àmbit escolar donant més possibilitats d'omplir horaris a professors de Francès i, fins i tot, pensar en la possibilitat d'introduir l'Alemany dins del sistema educatiu actual.
  • El mètode Estructural propicia l'aprenentatge (language learning) mentre el mètode Multi-funcional i la lectura de guions afavoreixen l'adquisició (language acquisition),
  • La lectura de guions de pel·lícules amb la projecció corresponent contribueix a incrementar la varietat d'activitats a classe per mantenir l'interès i proporciona un tipus de roughly-tuned input que compensa el finely-tune imput dels llibres de text.
  • La lectura de guions amb la projecció corresponent proporciona als estudiants una millor comprensió de registres lingüístics, d'argot, d'accents nadius, etc... proporciona una mostra clara i visual de valors culturals per contrastar amb els propis; i finalment, la combinació dels mètodes Multi-funcional i Estructural juntament amb el potencial d'aprenentatge de les lectures de guions cinematogràfics amb les projeccions corresponents ensenya un mètode d'auto-aprenentatge de llengües extrangeres que pot servir a l'estudiant mes enllà de la seva preparació acadèmica pel seu propi desenvolupament personal i satisfacció lúdica.Justament fa alguns anys, els organismes estatals competents van publicar els guions en versió original de quatre pel.lícules clàsiques completament traduïts i principalment per ensenyar el llenguatge cinematogràfic. Aquestes publicacions es van deixar d'editar però el nombre de guions cinematogràfics i de webs que els mostren ha crescut moltíssim. Tot i així, encara cal passar moltes hores de feina per adequar aquest material i posar-lo a l'abast del lector en paper. I aquí rau, la següent finalitat de recerca de la nostra associació,
    22. Demostrar que una revista amb un format determinat és el suport idoni i mes natural per llegir els diàlegs d'una pel.licula en versió original com a activitat prèvia a la projecció, i així, deixar la màgia de les imatges per la pantalla.

Per tots aquests objectius de recerca ens recolcem a l'Article 37 del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, (BOE núm. 97, de 22-04-1996).

    Artículo 37. Libre reproducción y préstamo en determinadas instituciones
    Los titulares de los derechos de autor no podrán oponerse a las reproducciones de las obras, cuando aquéllas se realicen sin finalidad lucrativa por los museos, bibliotecas, fonotecas, filmotecas, hemerotecas o archivos, de titularidad pública o integradas en instituciones de carácter cultural o científico, y la reproducción se realice exclusivamente para fines de investigación.
Així com a la normativa americana encara mes permissiva:
Section 107. Limitations on exclusive rights: Fair use

Notwithstanding the provisions of sections 106 and 106A, the fair use of a copyrighted work, including such use by reproduction in copies or phonorecords or by any other means specified by that section, for purposes such as criticism, comment, news reporting, teaching (including multiple copies for classroom use), scholarship, or research, is not an infringement of copyright. In determining whether the use made of a work in any particular case is a fair use the factors to be considered shall include:
  1. the purpose and character of the use, including whether such use is of a commercial nature or is for nonprofit educational purposes;
  2. the nature of the copyrighted work;
  3. the amount and substantiality of the portion used in relation to the copyrighted work as a whole; and
  4. the effect of the use upon the potential market for or value of the copyrighted work.
The fact that a work is unpublished shall not itself bar a finding of fair use if such finding is made upon consideration of all the above factors.

    23. Afavorir la creació d'associacions germanes de LiveScripts – Guions de Pel·lícules a d'altres paisos basant-nos en normatives semblants, amb certa autonomia però igualment amb objectius i compromisos comuns que ens proporcionin mes poder de decisió davant d'altres.
Els fins particulars d'aquesta associació (sobretot en relació als fins generals III i VIII) també són:
    24. Estimular el coneixement de les tècniques agrícoles tradicionals autòctones i d'altres cultures entre la població en general i els escolars en particular mitjançant personal especialitzat, com ara pagesos i monitors, que divulgui aquesta informació dins del sistema educatiu actual o a seminaris i jornades especialitzades.
    25. Afavorir la creació d'horts a les escoles, centres civics, parcs, cementiris i d'altres espais públics i gestionar el seu manteniment.
    26. Regular i millorar l'acondicionament dels hortets il.legals de la perifèria de les poblacions des de la perspectiva de que el pagès -que els treballa- estima la terra i el seu treball si considerem que podria obtenir els mateixos productes a qualsevol botiga per molts menys costos i esforços.
    27. Recomanar les tasques agrícoles com a eina d'aprenentatge de les ciències naturals, socials i d'altres com pugui ser pel seu potencial d'activitat física, de relaxació i equilibri emocional, d'entreteniment, així com de valors i actituds -:continguts transversals.
    28. Proveir als docents -i estudiants- d'activitats relacionades amb la producció agrícola.
    29. Afavorir canals de venda d'aquests productes sense intermediaris.
    30. Proveir als pagesos membres d'assessorament tècnic sobre explotació agrària i sistemes energètics o d'energies renovables.
    31. L'edició i venda d'una revista d'àmbit nacional i internacional amb una periodicitat determinada per la demanda que reculli aquests interessos i inquietuds.

En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 3

1.El domicili de l’associació s’estableix a Terrassa, i radica al C/ Jacint Badiella, núm. 4
2.L'àmbit d'activitat principal de l’entitat l'assenyala el domicili social. No obstant això, tenim una clara voluntat nacional i internacional relacionada amb les activitats de l'associació, la qual cosa justifica la seva denominació bilingüe.


Capítol II.
Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones majors d'edat. Han de presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual prendrà una decisió sobre això en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà en l’Assemblea General més immediata.
Els socis menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot en les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la Junta Directiva.

Article 5

Són drets dels membres de l’associació:

1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.
2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
3. Exercir la representació que se'ls confereixi en cada cas.
4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l'associació, d'acord amb les normes legals i estatutàries.
5. Exposar a l'Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l'associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris de l'associació.
7. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries.
8. Rebre informació sobre les activitats de l'associació.
9. Fer ús dels serveis comuns que l'associació estableixi o tingui a la seva disposició.
10. Formar part dels grups de treball.
11. Posseir un exemplar dels estatuts.
12. Consultar els llibres de l'associació.
Article 6

Són deures dels membres de l'associació:

  1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir-les.
  2. Contribuir al sosteniment de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d'acord amb aquests.
  3. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
  4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
    Article 7

Són causes per ser donar de baixa de l'associació:
1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.
2. No satisfer les quotes fixades.
3. No complir les obligacions estatutàries.

Capítol III. L'Assemblea General

Article 8

  1. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà de l'associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.
  2. Els membres de l'associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l'Assemblea.
  3. Tots els membres queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s'han abstingut de votar.

    Article 9
L'Assemblea General té les facultats següents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.
c) Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Incorporar-se a altres unions d'associacions o separar-se'n.
f) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.
g) Aprovar el reglament de règim interior.
h) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i les associades.
i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d'associats i associades per una raó distinta a la de la separació definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l'associació.
Article 10

1. L'Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l'any entre Març i Abril.
2. L'òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior al 10%; en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.
Article 11

1. L'assemblea és convocada per l'òrgan de govern mitjançant una convocatòria, que ha de contenir, com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió.
2. La convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats i associades que ha de tenir l'associació.
3. Les reunions de l'Assemblea General, les presideix el president de l'associació. Si no hi és, l'han de substituir, succesivament, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta. Hi ha d'actuar com a secretari qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
4. El secretari redacta l'acta de cada reunió, que han de signar ell mateix i el president, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.
Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegeix l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s'esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta i qualsevol altra documentació ha d'estar a disposició dels socis al local social.

Article 12

  1. L'assemblea general es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.
  2. El 10% dels associats pot sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió d'aquella. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.
  3. En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l'associació.
  4. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.

Article 13

1. La composició de la Junta Directiva pot ser diferent, encara que ha de constar necessàriament d'un president, un secretari i un tresorer.
2. Cal concretar la durada del càrrec tenint en compte que no pot ser superior a cinc anys.
3. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels estatuts, la dissolució de l'associació, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts dels assistents. En qualsevol cas, l'elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria relativa dels socis presents o representats.
4. Les candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i dels seus domicilis certificada pel secretari amb el vistiplau del president.

Capítol IV. La Junta Directiva

Article 14

1. Regeix, administra i representa l'associació la Junta Directiva, que componen el president, el secretari i el tresorer. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents.
2. L'elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser associats, es fa per votació de l'Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.
3. El nomenament i el cessament dels càrrecs han de ser certificats pel secretari sortint, amb el vistiplau del president sortint, i s'han de comunicar al Registre d'Associacions.
4. Els membres de la Junta Directiva i qualsevol altre membre de l'associació poden pertànyer a grups de treball determinats i ser retribuïts per l'associació per aquestes tasques.
Article 15
1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys sense perjudici que puguin ser reelegits.
2. El cessament dels càrrecs abans d'extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:
a) dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual se n'exposin els motius
b) malaltia que incapaciti per exercir el càrrec
c) baixa com a membre de l'associació
d) sanció per una falta comesa en l'exercici del càrrec, imposada d'acord amb el que estableix l'article 13.3 dels estatuts
3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s'han de cobrir en la primera reunió de l'Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l'associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.

Article 16

1. La Junta Directiva té les facultats següents:
a) Representar, dirigir i administrar l'associació de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l'Assemblea General, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.
b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.
c) Proposar a l'Assemblea General la defensa dels interessos de l'associació.
d) Proposar a l'Assemblea General la defensa de l'establiment de les quotes que els membres de l'associació han de satisfer.
e) Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s'hi adoptin.
f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.
g) Contractar els empleats que l'associació pugui tenir.
h) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.
i) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l'associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.
j) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s'hagin d'encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
k) Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:
-subvencions o altres ajuts
-l'ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana
l) Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvis a qualsevol establiment de crèdit d'estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 29.
m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l´Assemblea General.
n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a algun altre òrgan de govern de l'associació o que li hagi estat delegada expressament.

Article 17

  1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president o per la persona que el substitueixi, s'ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, i que en cap cas no pot ser inferior a una per any.
  2. S'ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president o bé si ho sol·licita la meitat dels membres que la componen.
Article 18

1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un.
2. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excursar-se'n. L'assistència del president o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.

Article 19

  1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball.
  2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.
Article 20

Els acords de la Junta Directiva s'han de fer constar en el llibre d'actes i han de ser signats pel secretari i el president. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

Capítol V. El president

Article 21

1. Són pròpies del president les funcions següents:
a) Dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
b) Presidir i dirigir els debats, tant de l'Assemblea General com de la Junta Directiva.
c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat.
d) Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació.
f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l'Assemblea General o la Junta Directiva.
2. El president és substituït, en cas d'absència o malaltia, pel vicepresident o el vocal de més edat de la Junta per aquest ordre.
Capítol VI. El tresorer i el secretari

Article 22

El tresorer té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals han d'ésser visades prèviament pel president, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi.

Article 23

El secretari ha de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

Capítol VII. Les comissions o grups de treball

Article 24

  1. La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l'han de plantejar els membres de l'associació que vulguin formar-los, que n'han d'assabentar la Junta Directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme.
  2. La Junta Directiva s'ha de preocupar d'analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions, i establirà el pagament d'aquest servei si calguès.
Capítol VIII. El règim econòmic

Article 25

Aquesta associació no té patrimoni fundacional.

Article 26

Els recursos econòmics de l'associació es nodreixen de:
a) les quotes que fixa l'Assemblea General per als seus membres,
b) les subvencions oficials o particulars,
c) les donacions, les herències o els llegats,
d) la venda de la revista i d'altres publicacions de l'associació,
e) les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-se,

Article 27

Tots els membres de l'associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva.
L'Assemblea General pot establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals -que s'abonaran per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva- i quotes extraordinàries.
Article 28

L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 21 de desembre.

Article 29

S'autoritza al President a obrir comptes corrents o llibretes d'estalvi en establiments de crèdit o estalvi amb la seva única firma i a disposar dels fons igualment amb la seva única firma per tal d'agilitzar les gestions d'iniciació i consolidació de l'associació, notificant posteriorment al Tresorer i Secretària.

Capítol IX. El règim disciplinari

Article 30

  1. L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves obligacions.
  2. Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l´expulsió de l'associació, segons el que estableixi el reglament intern.
  3. El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l'adopta aquest òrgan de govern també dins d'un període de 15 dies.
  4. Contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.

Capítol X. La dissolució

Article 31

L'associació pot ser dissolta si ho acorda l'Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.

Article 32

1. Un cop acordada la dissolució, l'Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l'associació, com a la finalitat, l'extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.
2. L'Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.
3. Els membres de l'associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.
4. El romanent net que resulti de la liquidació s'ha de lliurar directament a l'entitat pública o privada sense afany de lucre que, en l'àmbit territorial d'actuació de l'associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d'obres benèfiques.
5. Les funcions de liquidació i d'execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d'aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l'Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.

Terrassa, a 14 de Febrer de 2008






Domènec Méndez Valverde Antònia Orero Antón Josep Méndez Valverde




































LiveScripts non profit organization,
Carre Jacint Badiella, 4. E-08225 Terrassa - Spain
tel. 34 93 734 97 42 - 609 37 12 31
tax id number (NIF): G 64799828
bank account number: 2074 0156 20 32215 51648
IBAN CODE: ES56.2074.0156.2032.2155.1648